Dictat

Això és un dictat. Espai per tant no sé si és un text escrit els textos dictats són textos escrits interrogant. De moment encara no he descobert com utilitzar correctament els signes de puntuació dictats per tant demani disculpes per avançat. Salta paràgraf estic dictant estic dictant esborrar esborrar frase anterior. Salt de paràgraf. Com està paràgraf nou esborrar. Uf efe efe. Bé com deia, estic dictant aquest text perquè tinc la mà dreta immobilitzada degut a un xicotet incident amb la moto fa uns dies. A causa d’això només tinc operativa la mà esquerra i jo sóc dreta. Dreta amb accent a la a. No és tan estrany que una persona que li falta una mà entre parèntesi a mi em falta simplement no la puc gastar puga escriure: Mireu Cervantes. Jo sóc ara mateix el banc de la costera. I a part. Podria estar escrivint amb el dit índex de la mà esquerra però què voleu que vos diga és molt més entretingut anar dictant mentre passeja amb un i avall pel passadís de casa. Ara mateix sóc com un d’aquells professors que tenia jo a la GVA esborrar GVA és generalitat Valenciana. Vull dir a la E no sense lac jeje jeje la G la lletra bé de Barcelona. Volia dir eh eh majúscula I E esborrar anterior. Volia dir l’etapa educativa d’educació general bàsica. No sé si actualment el professorat de llengües continua fent els dictats movent-se per l’aula amb moviment brownià. I a part. A mi els dictats de llengües no em costaven gaire ens el contrari m’agradaven i hem pujaven l’autoestima no cometia massa faltes d’ortografia. Seria perquè tenia un bon hàbit lector cosa que he d’agrair infinitament els meus pares. Entre parèntesi segurament qui ha entrenat a què és vot vot em ve de Barcelona és un parlant de Català oriental no sé si ho heu notat). He descobert com posar parèntesi correctament visca. I a part. Com deia la llengua dictada se’m donava bé. En canvi, en el que just dejaba més era en el dictat musical. Aquell moment en què havia de reconèixer les notes que eixien per Coti des del piano era un veritable malson per mi. Que si endevinar en quina clau estava la peça que si encertar si era un Sol sostingut o la bemoll. Precisar el compàs era un altre de les dificultats. I tot això fer-ho bé en qüestió de poques repeticions de la melodia. La veritat que no sé com vaig aconseguir acabar el grau elemental del conservatori. O bé, en part sí que ho sé: crec fortament en la cultura de l’esforç. Sóc una persona indiscutiblement negada amb l’oïda musical: desafina acabat amb E com un gat, no sóc capaç de reconèixer una tonalitat major d’una menor I qui em coneix bé sap que sempre m’acaba inventant les cançons ni que siguin les més conegudes i populars, i conec poques persones tan a rítmiques com jo. Així i tot s’ha tocar tocar el clarinet. He tocat durant molts anys a la banda del meu poble I en altres agrupacions musicals ací a Barcelona. Vaig començar siguent la nit per cert no no Carinyet clar i net, clarinet ara sí, clarinet tercer fins ser clarinet primer que ja veus simplement toc és un poc més de melodia però implica un poquet més de responsabilitat. Al conservatori vaig arribar fins ell sisè curs d’aquest instrument. I tot això encara que tenia aquestes dificultats que explicat. La única solució era practicar practicar i practicar. moltes vesprades després de fer els deures de l’escola o de l’institut em posava a bufar-li el clarinet una hora. Així és com suplia les meves limitacions. Malauradament quan vaig marxar a estudiar a la universitat se’m va fer del tot incompatible compaginar els horaris del conservatori que estava a Xàtiva amb les classes de biologia que les feia a València. I avui en dia encara pensa que tot i ser dur d’oïda podria haver fet carrera musical. Qui sap si m’ho haguera passat millor que en la docència, que no vos negaré és una professió també bastant bastant performativa. Amb això el que vull dir són dos coses. Que si t’agrada una cosa però no se’t dóna bé a la primera tira cap avant i dedica-li temps. I que jo crec que en aquestes tres setmanes que em queden de ser banc banc banc (li costa reconèixer la M) confia que siga temps suficient per millorar els meus textos dictats. Final

tampoc és senzill fer-se selfies amb l’esquerre